Jahon ijtimoiy-iqtisodiy geografiyasi




Download 4.28 Mb.
Pdf ko'rish
bet14/365
Sana15.10.2022
Hajmi4.28 Mb.
#27258
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   365
Bog'liq
Jahon-ijtimoiy-iqtisodiy-geografiyasi-

Zaxira, 
mlrd t 
( 0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
J ah on
zaxiralari
qism i
(foiz)
Jahon 
qazib chi- 
qarishdagi 
qism i (foiz 
1 997)
Zaxiralami 
hozirgi qazib 
chiqarish 
darajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Amerika
4 ,3
3 ,5
1 3,8
9 ,2
2. Lotin Amerika
1 7 ,0
1 1,3
14,7
3 3 ,6
3 .G ’arbiy Yevropa.
2 ,5
1,9
9 ,4
7 ,7
4. M arkaziy-Sharqiy 
Y evropa
0 ,2
0,1
0 ,2
3 1 ,2
5. MDH
9 ,0
6 ,3
10,7
2 4 ,3
6. R o ssiy a
6 .7
4 .7
8 .8
2 2 ,0
7. 0 ’rta Sharq v a 
Shim oliy Afrika
9 ,9
6 9 ,3
3 5 ,4
7 9 ,2
8. S au d iya Arabistoni
3 6 ,0
2 5 ,5
1 1.9
8 7 ,5
9. Afrika Sahroi Kabirdan 
janu bga
4 ,7
3 ,3
5 ,3
2 5 ,4
10. O siyo
5 ,4
4 ,0
9 ,7
1 6,0
11. Avstraliya va 
O keaniya
0 ,4
0 ,3
0 ,8
1 3 ,8
12. Jah on m iqyosid a
1 40,4
1 00 ,0
1 0 0 ,0
4 1 ,0
13. OPEK mamlakatlari
109,1
7 7 ,6
4 0 ,8
7 7 ,4
I s h o n c h li g a z z a x ir a la r i 
2 -J a d v a l
R egion va m am lakatlar
Zaxira, mlrd 
t
(0 1 .0 1 .2 0 0 0 )
Jahon
zaxiralari
qismi
(foiz)
Jahonda 
qazib chi- 
qarishdagi 
qismi (foiz 
2 0 0 7 )
Zaxiralarni 
hozirgi qazib 
chiqarish 
d arajasiga 
nisbatan
1.Shim oliy Am erika
6 ,4 6
4 ,4
3 0 ,2
9 ,2
2.Lotin Am erikasi
7 ,1 6
4 ,9
5 ,7
5 4 ,7
3 .G ’arbiy Yevropa
4 ,7 0
3 ,2
11.4
1 7,7
4.M arkaziy-Sharqiy
Yevropa
0 ,4 5
0 ,3
0 ,7
2 6 ,8
5. MDH
5 6 ,7 0
3 8 ,7
2 8 ,2
8 6 ,4
6. R o ssiy a
4 8 ,1 4
3 2 ,9
2 3 ,6
8 7 ,4
7. 0 ’rta Sharq v a  
Shim oliy Afrika
5 6 ,3 5
3 8 ,5
12,4
1 9 4 ,3
8.Afrika Sahroi Kabirdan 
jan u b ga
4 ,3 3
3 ,0
0 ,5
3 9 7 ,2
9. O siyo
8 ,8 7
6,1
9 ,6
4 0 ,2
10. Avstraliya va 
O keaniya
1,41
0 ,9
1,3
4 1 ,2
1 1.Jahon m iqyosid a
1 4 6 ,4 3
100
1 00
6 1 ,9


E k o lo g ik m u a m m o la r h am m a ’lum d a r a ja d a m uhim o tkirlik bilan k o ’tarila 
b o s h la d i. A n a s h u v a q td a ja h o n resu rsla ri t e z k u n d a tu g a s h i h a q id a birinchi 
m u d h is h b a s h o r a t la r p a y d o b o ld i. R e s u r s la r n in g is r o f g a r c h ilig i d a v r id a n  
e n e r g iy a d a n o q ilo n a fo y d a la n is h davrida m u q obil e n e r g e tik a u s tid a ish lar fa o l 
olib b o rilm o q d a (q u y o s h v a s h a m o l e n e r g iy a s id a n fo y d a la n is h , s u v ko tarilaishi 
v a p a s a y is h i, g e o te r m a l v a yad ro e n e r g e tik a s i).
Mineral resurslar
M ineral r esu rsla r - h is o b g a o lin g a n kon zaxiralari - rudali v a r u d a siz, ustki 
q a t l a m i a r v a y e r b a g ’rid a , k  lla r v a d e n g i z s u v la r i o s t i d a , x  j a lik d a  
ish la tila d itja n la ri.
S a n o a t m a h s u lo tla r in i ish la b c h iq a r is h in in g a s o s i y b a z a s i b o ’lg a n m in- 
eral r e s u r sla r g a eh tiyoj y ild an -yilga o ’sib b o r m o q d a . Har yili ja h o n d a y e r b a g ’ridan 
1 0 0 mlrd. to n n a d a n ortiq turli m ineral x o m a s h y o v a y o q ilg ’i olin ad i. Tarkibi v a  
fo y d a la n is h x u s u s iy a tla ri b  y ich a m ineral r es u r sla r ikki a s o s iy g u r u h g a ajralib 
turadi: m eta ll - q o ra , rangli, a s l v a radioaktiv; m e ta ls iz - qurilish m ateriallari, 
k o n -k im y o x o m a s h y o s i (su lfat, apatit, fosforit, kaliy, o s h tuzi) va b o sh q a la r .
P la n e t a d a m in era l r e s u r sla r jo y la sh u v i n o t e k is r a v is h d a b lib , bu h o la t 
turli tek to n ik ja r a y o n d a g i ayrim liklari, ularni o ld in g i g e o lo g iy a d a v r id a p a y d o  
b  lg a n lig i v a h.k.lar bilan b o g liq d ir.
M ineral resu rsla r h a m m a turlarga e g a b  lg a n h e c h bir d a v la t y q. F a q a t 
2 0 - 2 5 d a v la t ja h o n z a x ira la m in g 5 fo izd a n ortiq bir turdagi x o m a s h y o g a m a ’lum 
m iqdorga e g a ; faqat 1 0 dav la tg a yaqin, ular o ra sid a R o s siy a , A Q SH , Xitoy, Avstraliya, 
K a n a d a , JA R , Braziliya h a m sh u n d a y bir turdagi x o m a s h y o qism ini eg a lla y d i.
Tem ir m iqdori b o ’y ic h a b a h o la n g a n tem ir rud alarn in g ja h o n d a g i h aq iq iy  
v a e h tim o lg a y aq in zaxiralari 1 0 0 mlrd. to n n a d a n ortiq b o ’lib, 1 /3 q ism i s o b iq  
Ittifoq r e s p u b lik a la r i h u d u d id a j o y la s h g a n ( R o s s i y a , Q o z o g ’isto n , U k ra in a ). 
B raziliya, K a n a d a , Xitoy, H in d iston , A vstraliya, A Q S H tem ir ru d a la rg a ju d a by-
M a’lum ki, a lyu m iniy - y er q a tla m id a k e n g ta r q a lg a n m etalldir. B o k sitd a g i 
g lin o zy o m m iqdori 4 0 - 6 0 foizni tash kil eta d i, x o m a sh y o n i ta sh ib o lis h g a qulay. 
A ly u m in iy , r u d a la r , k o n la r n in g k  p c h ilig i e k v a t o r y a q in id a j o y l a s h g a n .  
M am lakatim izning e n g sh im olid a bu ruda konlari m avjud . Bir n e c h a a s o s iy b ok sitga 
b o y viloyatlar ajratiladi: K arib-A m azoniya, G viana q ltig’i, Avstraliya, Hindiston, 0 ’rta 
Yer d en gizi. J a h o n d a e n g yirik va bok sit zaxiralarga b o ’y davlatlar: Braziliya, G vin eya, 
Avstraliya, Y am ayka, V e n e s u e la , G a y a n a , Su rinam lam i aytish mumkin.
R an gli m eta lla rn in g rudalarid a p a s t v a ju d a p a s t foyd ali k o m p o n e n tla r -  
tipik h o la t (1 fo iz k a m ). Birinchi n a v b a td a a s o s iy k o n la rg a m etallni eritish x o m  
a s h y o m ljalini o ld in d a n y a q q o l a n iq la b q o ’y a d i. Q o ra m isn in g a s o s iy resu rslari 

Download 4.28 Mb.
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   365




Download 4.28 Mb.
Pdf ko'rish

Bosh sahifa
Aloqalar

    Bosh sahifa



Jahon ijtimoiy-iqtisodiy geografiyasi

Download 4.28 Mb.
Pdf ko'rish