• S A S a 0 11 2 E bu yerda: A 0 - maydalash uskunaning deform atsiyasi va uning
  • qism ga b o ‘lishini, ishqalanishi natijasida m aydalovchi uskunaning




    Download 7,74 Mb.
    Pdf ko'rish
    bet78/159
    Sana11.12.2023
    Hajmi7,74 Mb.
    #115661
    1   ...   74   75   76   77   78   79   80   81   ...   159
    Bog'liq
    Donni saqlash va dastlabki ishlash texnologiyasi. Tursunov S. Muqimov Z. Norinboyev B.

    qism ga b o ‘lishini, ishqalanishi natijasida m aydalovchi uskunaning 
    ishchi qismi barcha sarf b o ‘lgan quvvatlarni hisobga olgan holda 
    R.A. Rebinder, quyidagi um um iy m aydalash qonunini beradi:
    g 2v
    A

    A „ + m

    ------+ 
    S A S a

    11 

    E
    bu yerda: A 0 - maydalash uskunaning deform atsiyasi va uning 
    em irilishiga sarf b o ‘lgan quvvat;
    m u - m aydalanish jarayonlarining soni;
    5 - materialning jiddiy taranglashishi;
    со - 1 sm2 yangi yuzani hosil b o ‘lishi uchun sarflangan quvvat;
    A S = S b - So - m aydalanish natijasida hosil b o ‘lgan yangi yuza- 
    ning hajmi;
    a= S b/S o - materialning m aydalanish darajasini hisoblash koef­
    fitsienti;
    E - materialning egiluvchanlik m oduli.
    141


    M a y d a la s h ja r a y o n i u m u m i y q o n u n i n i n g t a h l i l i shuni k o 'r s a t a d ik i. 
    m a y d a l a s h uch u n s a r f b o 'l a y o t g a n q u v v a tn i k a m a y tiris h uch u n
    q u y id a g i ja r a y o n l a r n i a m a l g a o sh iris h kerak:
    - p a r c h a l a n a y o t g a n z a r r a c h a n in g d e f o r m a t s i y a l a n is h sonini k a ­
    m ay tirish ;
    - z a r r a c h a n i h a d d a n ta s h q a ri m a y d a la m a s d a n , m a y d a l a s h darajasi 
    t a l a h i g a j a v o b b e r a d ig a n d a r a j a d a boM ishiga erishish;
    - m a y d a lo v c h i m a s h i n a ishchi q i s m la r in in g m u s ta h k a m l i g i va 
    u la rn in g e m irilishini o sh irish ;
    - j i s m g a m a q s a d g a m u v o fiq G TI y o r d a m i d a t a ’sir etish n a ti­
    j a s i d a d o n n i n g m u s ta h k a m lig in i p asa y tirib , 6 - m a y d a la n g a n d o n ­
    n ing p a rc h a la n is h in i k a m a y tirib , u n i n g e g ilu v c h a n lik m o d u lin in g
    a h a m iy a tin i orttirish. Un to rtish ja r a y o n i d a . a v v a lo . d o n larn i m a y d a
    b o 'l a k c h a l a r g a b o 'l i b , u la rd a n y o r m a - d u n s t m ah su lo tla ri olish m a k - 
    sim al d a r a ja d a b o 'l s a , un olish j a r a y o n i ik k inchi darajali h iso b lan ib , 
    bu j a r a y o n m a y d a l a s h j a r a y o n i d e b ataladi. M a y d a la n i s h j a r a y o n i d a
    hosil b o 'l g a n y o rm a - d u n s tla rn i s aralab. ulard a n y u q o ri sifatli y o r­
    m alarn i ajra tib olib. s o 'n g u larni u n g a a y la n tirish ja r a y o n i e s a un 
    to rtis h ja r a y o n i d e b ataladi.

    Download 7,74 Mb.
    1   ...   74   75   76   77   78   79   80   81   ...   159




    Download 7,74 Mb.
    Pdf ko'rish

    Bosh sahifa
    Aloqalar

        Bosh sahifa



    qism ga b o ‘lishini, ishqalanishi natijasida m aydalovchi uskunaning

    Download 7,74 Mb.
    Pdf ko'rish