• MUHOKAMA UCHUN SAVOLLAR VA MUAMMOLI VAZIYATLAR!
  • -sort(-V)  – V massivni tartiblaydi (kamayish tartibi bo’yicha




    Download 4,84 Mb.
    Pdf ko'rish
    bet84/117
    Sana04.06.2024
    Hajmi4,84 Mb.
    #259897
    1   ...   80   81   82   83   84   85   86   87   ...   117
    -sort(-V) 
    – V massivni tartiblaydi (kamayish tartibi bo’yicha
     
    saralaydi). 
    >> V=[-1 0 3 -2 1 -1 1]; 
    >> -sort(-V) 
    ans = 
    3 1 


    -1 
    -1 
    -2 
    det(M) 

     
    M kvadrat matritsani hisoblaydi. 


    235 
    >> M=[3 2;4 3]; 
    >> det(M) 
    ans = 1 
    rank(M) 

     
    M matritsa rangini aniqlaydi. 
    >> M=[1 -2 4 5;3 -1 -3 5;1 3 -11 -5] . 
    M = 
    -2 4 5 
    -1 -3 5 
    3 -11 -5 
    >> rank(M) 
    ans = 2 
    norm(M, p) 

     
    p (p=1, 2, inf, fro) ga bog’liq holda M matritsaning
     
    normasini turli
     
    ko’rinishlarda qaytaradi. 
    cond (M, p) 

     
    p normaga asoslangan M matritsa shartli qiymat sonini 
    qaytaradi. 
    Ushbu funksiyalarga doir misollar quyidagicha: 
    >> M=[5 7 6 5;7 10 8 7;6 8 10 9;5 7 9 10]; 
    >> norm(M) 
    ans = 30.2887 
    >>M=[5 7 6 5;7 10 8 7;6 8 10 9;5 7 9 10]; 
    >>cond(M) 
    ans = 2.9841e+003 
    eye (n, m) 
    yoki
     eye (n) 

     
    kvadrat birlik matritsa yoki bosh diagonali
     
    bo’yicha 
    birlik
     
    to’g’ri to’rtburchakli matritsani qaytaradi. 
    cat (n, A, B) 
    yoki
     cat (n, A, B, C, ...) 

     
    A va B matritsalarni birlashtiradi. 
    Misol: 
    >> A=[1 2;3 4];
    >> B=[5 6;7 8];
    >> cat(2,A,B)
    ans =


    236 
    1 5 

    4
     


     >>[A,B]
     ans =
    2 5 6 
    4
     
    7 8 
     
    >>cat(1,A,B) 
    ans =
    1 2 
    3 4 
    5 6 
    7 8 
    inv(M) 

     
    M matritsaga teskari matritsani qaytaradi. 
    Misol: 
    >>M=[2 1 -5 1;1 -3 0 -6;0 2 -1 2;1 4 -7 6] 
    M = 

    -5 

    -3 

    -6 

    -1 


    -7 

    >>
    P=inv
    (M) 
    P = 
    1.3333 -0.6667 0.3333 -1.0000 -0.0741 0.2593 
    1.1481 -0.1111 0.3704 -0.2963 0.2593 -0.4444 
    0.2593 -0.4074 -0.5185 -0.1111 
    >> M*P % M*P=E ekanligini tekshirish 
    ans = 
    1.0000 
    -0.0000 
    -0.000 
    0.0000 
    01.0000 0.0000 
    0.0000 
    0.0000 
    -0.0000 
    1.0000 
    -0.0000 
    0.0000 
    -0.0000 
    -0.0000 
    1.0000 


    237 
    magic(n) 

     
    funksiyasi
     n

    n 
    o’lchamli sirli matritsani
     
    beradi, yani barcha ustun
     
    elementlari yig’indisi, barcha satr elementlari yig’indisi va hatto diagonal bo’yicha 
    elementlar yig’indisi bir xil songa teng bo’ladi.
    Masalan: 
    >> M=magic(4)
    M = 
    16 2 

    13 

    11 
    10 




    12 

    14 
    15 

    >>sum(M')
    ans = 
    34 34 34 34 
    >>M=magic(10)
    M = 
    92 
    99 


    15 
    67 
    74 
    51 
    58 
    40 
    98 
    80 

    14 
    16 
    73 
    55 
    57 
    64 
    41 

    81 
    88 
    20 
    22 
    54 
    56 
    63 
    70 
    47 
    85 
    87 
    19 
    21 

    60 
    62 
    69 
    71 
    28 
    86 
    93 
    25 


    61 
    68 
    75 
    52 
    34 
    17 
    24 
    76 
    83 
    90 
    42 
    49 
    26 
    33 
    65 
    23 

    82 
    89 
    91 
    48 
    30 
    32 
    39 
    66 
    79 

    13 
    95 
    97 
    29 
    31 
    38 
    45 
    72 
    10 
    12 
    94 
    96 
    78 
    35 
    37 
    44 
    46 
    53 
    11 
    18 
    100 
    77 
    84 
    36 
    43 
    50 
    27 
    59 
    >> sum(M')
    ans = 
    505 505 505 505 505 505 505 505 505 505 
    >>M=magic(3) 
    M =






    4 9 2 
    >> sum(M')
    ans = 15 15 15 


    238 
    linsolve(A, b) 
    - A·x=b ko’rinishdagi chiziqli tenglamalar sistemasi
     
    yechimini, 
    linsolve(A, b, options)
    formatida tenglama yechish metodini berish imkonini 
    chaqiradi. 
    >>A=[2 -1 1;3 2 -5;1 3 -2]; 
    >> b=[0;1;4]; 
    >> x=linsolve(A,b) % chiziqli tenglamalar sistemasi yechish 
    x = 
    [ 13/28] 
    [ 47/28] 
    [ 3/4] 
    >>A*x %yechimni to’g’riligini tekshirish 
    ans = 
    [ 0] 
    [ 1] 
    [ 4] 
    MUHOKAMA UCHUN SAVOLLAR VA MUAMMOLI VAZIYATLAR! 
    1.
    Vektor uzunligini aniqlash qanday funksiya yordamida amalga oshiriladi? 
    2.
    Vektor elementlarining ko’paytmasi qanday bajariladi? 
    3.
    Vektor elementlarining yig’indisi qanday bajariladi? 
    4.
    Matritsalar ustida qanday funksuyalar bajarish mumkin? 
    5.
    Teskari matritsa qanday aniqlanadi? 
     
    3-§. MATLAB dasturidagi maxsus buyruqlarining tasnifi 
    O’quv modullari 
    MATLAB paketiga tegishli funksiyalar, simplify 
    funksiyasi, simplify funksiyasi, expand funksiyasi, dsolve 
    funksiyasi 


    239 
    MATLAB paketiga tegishli funksiya va buyruqlarni quyidagi buyruq 
    yordamida olish mumkin: 
    help symbolic 
    >>Symbolic Math
    Toolbox. 
    Calculus. 
    diff 
    - Differentiate. 
    int 
    - Integrate. 
    limit 
    - Limit. 
    taylor 
    - Taylor series. 
    jacobian 
    - Jacobian matrix. 
    symsum
    - Summation of series.
    Linear Algebra. 
    diag 
    - Create or extract diagonals. 
    triu 
    - Upper triangle. 
    tril 
    - Lower triangle. 
    inv 
    - Matrix inverse. 
    det 
    - Determinant. 
    rank 
    - Rank. 
    rref 
    - Reduced row echelon form. 
    null 
    - Basis for null space. 
    colspace 
    - Basis for column space. 
    eig 
    - Eigenvalues and eigenvectors. 
    svd 
    - Singular values and singular vectors. 
    jordan 
    - Jordan canonical (normal) form. 
    poly 
    - Characteristic polynomial. 
    expm 
    - Matrix exponential. 


    240 
    Simplification. 
    simplify 
    - Simplify. 
    expand 
    - Expand. 
    factor 
    - Factor. 
    collect 
    - Collect. 
    simple 
    - Search for shortest form. 
    numden 
    - Numerator and denominator. 
    horner 
    - Nested polynomial representation. 
    .................................................................................va boshqa buyruqlar ro’yxati 
    chiqariladi. 
    Yuqorida keltirilgan ayrim buyruqlarni ishlatilishi bilan tanishib chiqamiz: 
    1. 
    simplify
    – bu funksiya ifodani soddalashtiradi. 
    Simvolli ob’ektlar guruhini yaratish uchun 
    syms
    funksiyasi xizmat qiladi. Uning 
    umumiy ko’rinishi quyudagicha: 
    Syms arg1 arg2 … - bu simvolli ob’ektlar guruhini yaratadi. 
    Misollar ko’raylik: 
    6
    >> syms a b x; 
    7
    >> simplify((a^2 - 2*a*b + b^2) / (a - b)) 
    ans = a-b 
    expand 

     
    bu funksiya qavslarni ochadi. 
    Misol: 
    8
    >> syms a b x; 
    >> S=[(x + 2)*(x + 3)*(x + 4) sin(2*x)]; 


    241 
    >> expand(S) 
    ans = 
    [ x^3+9*x^2+26*x+24,
    2*sin(x)*cos(x)] 
    factor 
    – bu ifodani sodda ko’paytuvchilarga yoyadi.
     
    х
     
    = sym ('x') 
    – simvolli o’zgaruvchini ‘x’ nom bilan qaytaradi va natijani x ga 
    yozadi. Misol: 
    >> help sym/name.m 
    sym/name.m not found. 
    >>x=sym('x') 
    x = x 
    >>factor(x^7-1)
    ans = 
    (x-1)*(x^6+x^5+x^4+x^3+x^2+x+1) 
    collect 
    – bu darajalari bo’yicha komplektlash. 
    collect(S,v) 
    funksiyasi S matritsa yoki vektor tarkibidagi ifodani v
     
    o’zgaruvchi
     
    darajasi bo’yicha komplektlash. 
    simple(S) 
    funksiyasi S massiv elementlarini turli soddalashtirshlarini 
    bajaradi. 
    numden 

     
    ratsional shaklga keltirish funksiyasi.Misol: 
    >>[n,d] = numden(sym(8/10)) 
    n = 4
    d = 5 
    Yuqoridagi misolda n suratni, d esa maxrajni bildiradi. 
    subs 
    – o’rniga qo’yishni ta’minlaydi. 
    diff 

     
    funksiyaning hosilasini oladi.
    Misol: 
    >> help sym/name.m sym/name.m not found. 
    >> x=sym('x');y=sym('y'); 
    >> diff(x^y) 
    ans = x^y*y/x 


    242 
    Natijani yana soddalashtirish mumkin. Buning uchun simplify (arg) 
    buyrug’idan foydalanamiz. 
    >>simplify(ans)
    ans = 
    x^(y-1)*y 
    int 

     
    integrallash funksiyasi. Bu aniq va aniqmas integrallarni hisoblashda 
    ishlatiladi. 
    int
    (S,a,b)
     

     
    S funksiyaning (a,b) oraliqda aniq integralni qaytaradi (hisoblaydi). 
    Masalan: 
    >> int(sin(x)^3, x) 
    ans = 
    -1/3*sin(x)^2*cos(x)-2/3*cos(x) 
    >> int(log(2*x), x) 
    ans = 
    log(2*x)*x-x 
    limit 

     
    funksiya limitini hisoblaydi. Limit(F,x,a)
     

     
    bu funksiya F simvolli 
    ifodaning
     
    x=a nuqtada limitini aniqlaydi. 
    >>limit(sin(x)/x, x, 0) 
    ans = 

    taylor 
    - bu funksiya Teylor qatoriga yoyadi. 
    Misol: 
    >> x = sym('x') 
    x = 
    >> taylor(sin(x)) 
    ans = x-
    1/6*x^3+1/120*x^

    solve 

     
    bu buyruq algebraik tenglama va tenglamalar sistemasining yechimini
     
    aniqlaydi. 
    Misol: 
    >> syms x y; 
    >> solve(x^3 -1, x)


    243 
    ans = 
    [1] 
    [ -1/2+1/2*i*3^(1/2)] 
    [ -1/2-1/2*i*3^(1/2)] 
    Ushbu x+y=3 sistemaning yechimini 
    solve
    buyrug’idan 
    xy
    2
    =
    4 foydalanib 
    aniqlash quyidagicha: 
    >> S = solve('x+y=3', 'x*y^2=4', x, y) 
    S = 
    x: [3x1 sym] 
    y: [3x1 sym] 
    >>S.x 
    ans = 
    [ 4] 
    [ 1] 
    [ 1] 
    >>S.y
    ans = 
    [ -1] [ 2] [ 2] 

    Download 4,84 Mb.
    1   ...   80   81   82   83   84   85   86   87   ...   117




    Download 4,84 Mb.
    Pdf ko'rish

    Bosh sahifa
    Aloqalar

        Bosh sahifa



    -sort(-V)  – V massivni tartiblaydi (kamayish tartibi bo’yicha

    Download 4,84 Mb.
    Pdf ko'rish