• M atnli maydon forma elem enti
  • M atnli soha forma elem enti
  • Klaviatura bilan kiritishga yo‘naltirilgan forma elem entlari




    Download 7,77 Mb.
    Pdf ko'rish
    bet43/55
    Sana12.12.2023
    Hajmi7,77 Mb.
    #117342
    1   ...   39   40   41   42   43   44   45   46   ...   55
    Bog'liq
    1. Aripov M., Fayzieva M. Web texnologiyalar.

    Klaviatura bilan kiritishga yo‘naltirilgan forma elem entlari 
    F o r m a n i yaratish k laviatura bilan kiritishga yo‘n a ltirilg a n e le ­
    m e n t l a r bilan b o sh la n a d i. B u n d a y e l e m e n tla r ikkita — m a tn l i m a y ­
    d o n (input) va m a t n l i soha (text area).
    M atnli maydon forma elem enti
    M a tn li m a y d o n d a , o d a t d a , qisqa m a tn li m a i u m o t l a r kiritiladi
    m a s a la n , ism i, m a n z ili yoki elektron p o c h t a m a n z ili.


    Sintaksisi:
    < in p u t 
    t y p e = ”te x t ” 
    n a m e = ”o ‘z g a r u v c h i _ n o m i ” 
    s i z e = ” N ” 
    m a x l e n g t h = ” N ” v a l u e = ” ” >
    M a tn li m a y d o n n i a n iq la sh b e s h ta a tr i b u t n i o 'z ichiga oladi:
    • ty p e — elem e n t tipi (m atn li m a y d o n u c h u n — text);
    • n a m e — kiritilg a n m a ’l u m o t s a q la n a d ig a n o 'z garuvchi n o m i 
    ( o ' z g a r u v c h i n o m i ) ;
    • size - m a tn li m a y d o n n i n g b ra u z e r d a g i u m u m iy u z u n lig i 
    (N ) ;
    m a x le n g th - m a tn li m a y d o n g a k iritila d ig a n b elg ilarn in g eng 
    k a tta soni;
    value — o d a t d a m a tn li m a y d o n d a c h iq a d ig a n qiym at.
    M a tn li m a y d o n l a r n in g a lo h id a t u r i b u p a r o lla rn i kiritish m a y ­
    d o n i. U x u d d i odd iy m a tn li m a y d o n kabi ishlaydi, bitta farqi kiriti- 
    layotgan b elgilar y u ld u z c h a g a a l m a s h a d i. P a ro lla rn i kiritishga fo rm a 
    m ay d o n i yaratish u c h u n t y p e = ”t e x t ” o 'r n ig a t y p e = ”p assw o rd ” ni 
    kiritish kerak, y a ’ni:
    < in p u t t y p e = ”p a s sw o rd ” n a m e = ”o ‘z g a r u v c h i _ n o m i ” s i z e = ” N ” 
    m a x l e n g t h = ” N ” v a l u e = ” “ >
    M atnli soha forma elem enti
    M a tn li soha (textarea) bir n e c h ta k a tta hajm d ag i odd iy ism lar
    e lektron p o c h ta m a n z illa ri, c h e g a r a la n m a g a n m a t n l a r n i kiritish 
    u c h u n ishlatiladi.
    Sintaksisi:
    < tex tarea 
    n a m e = ”o ‘z g a r u v c h i _ n o m i ” 
    r o w s = ” N ” 
    c o l s = ” N ” 
    v a l u e = ” ” X / t e x t a r e a >
    M a tn li s o h a n i a n iq la sh u c h ta a trib u tn i o ‘z ichiga oladi:
    • n a m e — kiritilgan m a ’lu m o t s a q l a n a y o t g a n 4o ‘z g a ru v c h i_ n o m i;
    • rows — m a tn li s o h a n i satrlar soni;
    • cols — m a tn li s o h a n i u s t u n l a r soni.
    F o r m a n i n g b o s h q a e le m e n tla rid a foydalanuvchi o ld in d a n b e r il­
    gan v a r ia n tla rd a n b irini sich q o n c h a y o rd a m id a tanlaydi. B ular bay- 
    ro q c h a la r (checkbox), y o q i b - o ‘c h irg ic h la r (radio b u tton) va o c h ila - 
    digan r o ‘y x atlar (select).

    Download 7,77 Mb.
    1   ...   39   40   41   42   43   44   45   46   ...   55




    Download 7,77 Mb.
    Pdf ko'rish

    Bosh sahifa
    Aloqalar

        Bosh sahifa



    Klaviatura bilan kiritishga yo‘naltirilgan forma elem entlari

    Download 7,77 Mb.
    Pdf ko'rish